El municipi

Municipi de la província de Barcelona situat al oest de la capital a 94 km, aproximadament, comarca de Osona, està situat a la part sud del Lluçanès, té una extensió de 68,88 km². L'altitud mitjana és de uns 700 metres, el punt més alt és Sant Salvador de Serradellops en 800 m i el més baix és el curs de la riera Gavarresa en 450 m i una població de 547 habitants (31-12-2021).

Limita amb els municipis de Prats de Lluçanès i Olost, pel nord, de Sant Bartomeu del Grau i Muntanyola, per l'est, de Santa Maria d'Oló pel sud, i de Sant Feliu Sasserra i Santa Maria de Merlès, per l'oest.

El seu terme és travessat de nord a sud per la riera Gavarresa, la qual recull les aigües de les rieres de Lluçanès, el Bassí i de Segalers. També passa un tram del riu Relat, per l'oest del municipi.

Domina el clima mediterrani de muntanya mitjana amb tendència continental. La seva configuració geogràfica resulta molt diversificada. És un terme més aviat muntanyós, no gaire planer però sense presentar grans desnivells, farcit de serres, bagues, fonts, torrents, planes, valls, singles, i d'una vegetació i fauna força variada.

La vegetació que predomina és l'euro-siberiana, caracteritzada per el bosc de roure martinenc. Actualment tota la zona és molt boscana, especialment de pins.

Territori amb nombrosos paisatges d'interès natural, molt pintoresc, fotogràfic, relaxant. Apreciat pels excursionistes, caçadors, pescadors, buscadors de bolets i tots els amants de la natura. Des dels punts més alts del municipi es pot veure, en dies clars, el Cadí, Montserrat, el Montseny, el Pedraforca, els Rasos de Peguera, la Collada de Tosses, etc. com a referents més llunyans.

El municipi és ric en art preromànic i romànic. Una de les joies arquitectòniques més representatives de la comarca n'és la Cripta preromànica del segle X, situada als baixos del temple parroquial d'Oristà. Pel que fa referència a l'art romànic, podem citar-ne l'ermita de Sant Nazari de la Garriga i la de Sant Salvador de Serradellops.

Hem de destacar:

• El Museu de Terrissa dels Països Catalans "Rocaguinarda", (que allotja unes 5.000 peces de terrissa catalana de tots els temps, el qual està ubicat dins la rectoria del poble d'Oristà,)
• L'església de Santa Maria de la Torre d'Oristà.
• La gran quantitat de cases de pagès de gran importància arquitectònica i històrica escampades per tot el territori, podríem destacar: el mas Rocaguinarda, (on va néixer i viure el famós bandoler Perot Rocaguinarda), mas Tonamira, mas Sant Salvador, mas Altarriba, mas Cabanes, mas La Quintana, etc...

En l'actualitat, i administrativament, el municipi d'Oristà consta de 3 entitats de població són les següents:

• Oristà (460 m), del qual rep el nom el municipi.
• La Torre d'Oristà (570 m), que presenta una estructura típica de poble-carrer.
• El Raval de Sant Feliu (670 m), barri que es troba molt proper de Sant Feliu de Sasserra.

Aquestes entitats de població estan formades pels habitatges del nuclis i els terrenys contigus de l'ample disseminat, amb les nombroses cases de pagès que li pertoquen, que hi han repartides per tota la seva geografia.

Des de sempre, la base de l'economia d'aquest territori ha estat l'agricultura i la ramaderia. Al sector primari l'hi donen suport la indústria i els serveis, en diferents continguts i apartats, unes activitats que avui dia es troben en fase de promoció i s'amplien de forma perceptiva pel bé comú.

En referència a determinats serveis de caràcter públic, el municipi disposa de pistes poliesportives, locals per l'oci, locals socials i dispensaris mèdics als nuclis d'Oristà i de la Torre d'Oristà.